Objeción fiscal al gasto militar

Tots (o gairebé tots) destinem part de les nostres rendes a pagar religiosament els impostos. Constitueix un clar exercici de responsabilitat com a ciutadans i és obvi que gràcies a això tenim carreteres, hospitals, biblioteques, transports, protecció social, polítiques mediambientals, etc.

En el seu moment l’Agència Tributària va permetre als contribuents triar si volíem destinar una petita part del nostre IRPF al sosteniment de l’Església catòlica o a finalitats socials. Aquesta opció d’elecció, però, mai s’ha fet extensible a les partides pressupostàries destinades a Defensa. Desgraciadament una part escandalosa dels nostres impostos s’inverteix en despeses militars, tant directes (Ministeri de Defensa, CNI, quotes de l’OTAN) com indirectes (R+D públic amb finalitats militars), i oficialment no hi podem fer res. L’única cosa que sembla que podem fer és engegar la televisió i admirar, per exemple, les edulcorades notícies que lloen les suposades tasques humanitàries dutes a terme per la missió espanyola a l’Afganistan, dins una operació que és clarament contrària al dret internacional.

Ara bé, existeix la opció de l’objecció fiscal a la despesa militar. Aquest és un camí que han encetat molts ciutadans (uns 5.000 a l’Estat espanyol) en un saludable exercici de desobediència civil. El procés a seguir està molt ben explicat en el web del Grup Antimilitarista Tortuga d’Elx-Alacant http://www.grupotortuga.com/Objecion-Fiscal-al-Gasto-Militar,10055 (s’adjunta tríptic). En el nostre país no es tracta l’objecció fiscal com a delicte i, com a molt, l’Agència Tributària retorna la declaració a l’objector al·legant que és errònia tot aplicant-hi un petitíssim recàrrec.

Segons el Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau (http://www.centredelas.org), la despesa militar per habitant a l’Estat espanyol rondava els 408 euros anuals. El 2008 l’estat es va gastar 265 mil milions d’euros en avions de combat Eurofighter-200, 141 mil milions en helicòpters de combat Tigre, 85 mil milions en blindats Leopard, 12 mil milions en míssils Taurus... Els ciutadans tenim eines per evitar aquesta barbaritat, ho continuarem permetent? Tan sols una dada més: amb el que costa un Eurofighter es podrien construir tres hospitals.

(versión castellana)

Todos (o casi todos) destinamos parte de nuestras rentas a pagar religiosamente los impuestos. Constituye un claro ejercicio de responsabilidad como ciudadanos y es obvio que gracias a ello tenemos carreteras, hospitales, bibliotecas, transportes, protección social, políticas medioambientales, etc.

En su momento la Agencia Tributaria permitió a los contribuyentes elegir si queríamos destinar una pequeña parte de nuestro IRPF al sostenimiento de la Iglesia católica o a finalidades sociales. Esta opción de elección, sin embargo, nunca se ha hecho extensible a las partidas presupuestarias destinadas a Defensa. Desgraciadamente una parte escandalosa de nuestros impuestos se invierte en gastos militares, tanto directos (Ministerio de Defensa, CNI, cuotas de la OTAN) como indirectos (I+D público con finalidades militares), y oficialmente no podemos hacer nada. La única cosa que parece que podemos hacer es encender la televisión y admirar, por ejemplo, las edulcoradas noticias que alaban las supuestas tareas humanitarias llevadas a cabo por la misión española en Afganistán, dentro de una operación que es claramente contraria al derecho internacional.

Ahora bien, existe la opción de la objeción fiscal al gasto militar. Éste es un camino que han iniciado muchos ciudadanos (unos 5.000 en el Estado español) en un saludable ejercicio de desobediencia civil. El proceso a seguir está muy bien explicado en la web del Grup Antimilitarista Tortuga d’Elx-Alacant http://www.grupotortuga.com/Objecion-Fiscal-al-Gasto-Militar,10055 (se adjunta tríptico). En nuestro país no se trata la objeción fiscal como delito y, como mucho, la Agencia Tributaria retorna la declaración al objetor alegando que es errónea y aplicando un pequeñísimo recargo.

Según el Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau (http://www.centredelas.org), el gasto militar por habitante en el Estado español rondaba los 408 euros anuales. En 2008 el estado se gastó 265 mil millones de euros en aviones de combate Eurofighter-200, 141 mil millones en helicópteros de combate Tigre, 85 mil millones en blindados Leopard, 12 mil millones en misiles Taurus... Los ciudadanos tenemos herramientas para evitar esta barbaridad, ¿lo continuaremos permitiendo? Tan sólo un dato más: con lo que cuesta un Eurofighter se podrían construir tres hospitales.